dijous, 20 de juny del 2013

la por de perdre-ho tot....


Fa pocs dies una noia em va explicar un conte, i diu així:
Hi havia una vegada un nen, fill d'un home ric, que s'avorria molt en el seu palau de marbre i bells jardins.
El pare pensant que era el millor pel seu fill va decidir que el portaria uns dies a casa del home més pobre de la vall, que tot i ser pobre veia com el seu progenitor era prou feliç.
El nen del home ric va passar-hi més dies dels previstos, veient el seu pare que no tornava casa, va decidir anar-lo a buscar.
En arribar a casa del home pobre va preguntar al seu fill com li havia anat.
La resposta va ser sorprenent.
Mira pare he arribat a la conclusió que som pobres, molt pobres.
Perquè fill ??
Dons mira quan anàvem corrents pels camps, pujant per muntanyes, baixant per rius d'aigua fresca, dormint al ras, el meu amic m'ha dit que tot el que veiem, muntanyes, rius, estels, tot era seu, però que ho compartia amb mi.
Com pots veure, nosaltres som pobres, perquè no podem compartir res per la por de perdre-ho tot.

6 comentaris:

  1. Un conte molt bonic i molt cert... la por de perdre-ho tot és una por terrible...

    ResponElimina
  2. Com diu la Carme el conte és bonic i cert, i la foto preciosa.

    Bon vespre!!

    ResponElimina
  3. I la por de perdre-ho tot fa crèixer les ganes de tenir més acostant als malalts a la seva perdició. Bon conte, si senyor.

    ResponElimina
  4. Sovint, la gent que ho ha perdut tot o que no ha tingut res mai, és la que comparteix més,
    en que "només" sigui un somriure.

    Preciós conte, fantàstica foto!
    Bessets, nin.

    ResponElimina
  5. Molt bonic, i una bona lliçó la que dona l'home pobre, que en realitat és molt més ric, ja que la natura ens pertany a tots si tenim ganes de compartir-la, el ric, si és decidís a fer-ho, només podria compartir coses banals i que tenen data de caducitat...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  6. bona lliço...

    et desitjo un bon solstici, Pep
    sigues feliç..

    ResponElimina