dimecres, 26 de setembre del 2012

I la mar que tan estimo..





Sento la brisa del matí i en la pell petites espurnes d'aigua.
Els ulls closos cercant les claus per obrir la meva capsa de colors,
on hi guardo els meus anhels.
Les passes efímeres en la sorra, misteri de la nostre essència.
I la mar que tan estimo bressant els meus somnis.

5 comentaris:

  1. Els somnis ben bressats creixen millor, Pep!

    Les passes efímeres donen valor a cada instant.

    Bona nit, Pep!

    ResponElimina
  2. Serenor, pau, somnis, belles imatges...sempre és un plaer llegir-te!

    Molt bona nit, nin!

    ResponElimina
  3. i perquè no tenim mai prou temps per ella.....?

    ResponElimina
  4. Obre la capsa i pinta els teus anhels de colors diferents, abelliran les petites espurnes d'aquest mar que bressola els teus somnis...

    ResponElimina