La pluja neteja els carrers de la pols dels dies secs,
cau sense fressa i esbandeix totes les consciències.
Camino sense cap escut, vull que tot llisqui avall
cap a en un món de fantasia i deixo que els somnis, com gotes d'aigua,
s'emportin el meus pensaments obscurs.
Pere sensa fer maldades.
ResponEliminatant de bo la pluja pogués netejar consciències, Pep! Bé no dubto ni per un moment que pugui netejar la teva que no deu costar gaire, però... hi ha consciències tan negres! Més que els pensaments.
ResponEliminaEspero que s'aclareixen els pensaments i tornis a tenir la teva llum de sempre.
Una abraçada, Pep!
a hores d'ara i per la quantitat caiguda.....tot ha d'estar més que net, quasi en blanc
ResponEliminaQuina foto més bonica Pep, això és Girona oi?
ResponEliminaEs veritat, la pluja neteja moltes coses a més dels carrers, els pensaments foscs... s'endú les recances i et deixa l'ànima tranquil·la i relaxada, sobretot quan cau silent, sense fressa.
Petons,
M. Roser
Escoltem-la, com s'escola
ResponEliminai fa net.