dissabte, 23 d’octubre de 2010

La cuina de casa


Aquesta és la cuina de casa nostre, senzilla, amb molta llum quan convé i poca quan no cal.
Aquí esmorzem, dinem i sopem els tres de la família, i quan plou o fa molta fred també les dues gates.
M'agrada aquest lloc perquè quan estic sol sento les rialles dels de casa, l'olor del cafè del matí, de les torrades acabades de fer, la veu de la mare del meu fill quan li diu que ha d'anar a l'escola, de la radio que xerra noticies del meu món, del sol que entra per la finestra, del soroll de la pluja.
La taula és molt vella, una pastera de les que es feia el pa, i potser per això, quan sec sento la remor de la farina i l'escalfor de les paraules dites en temps antics.
Aquí hi fem vida i és on ens expliquem les coses que ens importen. És on deixem dit les esperances d'un nou dia, els somnis de qualsevol nit , les il·lusions i les decepcions.
L'aroma de l'olla que bull, la senzillesa dels mobles i la grandiositat de tenir el teu univers al bell mig de la llar.
Què més us puc oferir i què més us puc desitjar, sinó és que tingueu una cuina com la de casa meva.

6 comentaris:

  1. Ens ofereixes la teva cuina, com un recer o com un model.

    Els teus desitjos són bonics, i podria ser que es complissin. Gràcies!

    ResponElimina
  2. La cuina és l'estança principal de la casa on s'hi cou el que ens alimenta físicament i espiritualment. Sempre s'hi parla de tot a les cuines, fins i tot de les coses més importants.

    Et felicito per tenir aquesta cuina tan càlida!

    ResponElimina
  3. Preciosa foto Pep, l'ampolla de licor de color viu destacant sobre el marc de la porta, la brillantor de la porta d'entrada, el molinet de vent de colors de la terrassa, la làmpara de la cuina, la llum exterior. Les fotos d'interior fetes amb llum natural són molt maques, però difícils d'aconseguir. I sí, un dia vaig sentir dir a algú que una parella manté les xerrades més importants, més profundes, a la cuina i al lavabo.

    ResponElimina
  4. Muito bonita a foto e o que escreve Pep.
    Quase senti o cheiro do café da manhã, pela beleza e ternura com que é descrito!
    Um abraço

    ResponElimina
  5. Jo visco a un pis sense personalitat i amb la cuina massa allargada per posar una taula. Algun dia espero poder tenir-ne una amb tan de caliu com aquesta :)

    Terra de llibres

    ResponElimina