divendres, 26 de juliol de 2013

cases velles, papallones de colors...


Això és l'entrada de Can Serrallonga.
Aquí hi va anar a viure en Joan Sala i Ferrer quan es va casar amb la pubilla d'aquesta casa. Ja no queda quasi bé res del sostre i l'interior està en un estat lamentable.
Sempre que passo per cases velles com aquesta, penso amb la vida que hi ha hagut a dins. Les rialles, les pors, les malalties, els sopars, la pluja i el sol que han vist caure i sortir des de la finestra de la cuina, des de la porta, des del llit.
I ara ja no hi ha res.
I la vida passa per tothom i el temps s'enfila per les parets tal com fan les heures.
Potser les històries no escrites voleien pel bosc com papallones
de colors.
Potser només cal observar-les i aprendre d'elles.

7 comentaris:

  1. És el pas del temps, tot acaba caient en desgràcia. Tot el que tenim ara, que creiem tan segur i tan ferm, veurem com està d'aquí a 1000 anys, o potser no cal anar tan lluny.

    ResponElimina
  2. dons jo crec que les pedres estan impregnades de les alegries i les llagrimes i que si restesim en silenci potser encara sentiriem a la mestressa de la casa canturrejar mentres fa el dinar o fa un sursit als pantalons de pana de l'avi
    alguna joguina feta de troncs confossa entre les herbes que ara son qui ho guarden tot
    impregnem les coses amb el nostre esperit
    no ho dubtis !

    ResponElimina
  3. Jo també penso que les parets d'una casa vella encara que estigui mig enrunada, conserven en la seva memòria de pedra, arrapada a les parets, el caliu de tantes vides com ha contemplat, al pas dels anys, I m'ha fet gràcia que hi ha una senyera també una mica tronada, com un símbol...
    Bona nit Pep.

    ResponElimina
  4. Tot el que ens envolta té la seva petita història; només cal observar.

    ResponElimina
  5. Segur que si, totes les històries deuen tenir el seu raconet en algun lloc o altre, sigui pedra, fusta o fulla o voleiant com papallones.

    Bon diumenge Pep!!

    ResponElimina
  6. una llàstima de casa, que sap greu ningú doni un cop de mà per restaurar i poder mantenir la seva història, que com totes sempre tenen alguna cosa de bo

    ResponElimina
  7. Cada racó, cada pedra, cada fulla, fins i tot els silencis parlen del que s'ha viscut...
    Només cal voler escoltar per sentir-ho.

    Les fotos són molt maques.
    Aferrades.

    ResponElimina